TASCA DE FORMACIÓ LITERÀRIA, LECTURA I EDUCACIÓ PER AL Màster de formació del professorat d’ESO i Batxillerat a la Universitat de Vic. Tutora: Mia Güell. Autors: Radu-Andrei Olari, Enric Parellada Rius i Laura Ruana.
Objectius:
El taller literari que ens proposem dur a terme parteix de l’aplicació literaturitzada d’un clàssic francès: Exercicis d’estil de Raymond Queneau. Pretenem que els alumnes s’aproximin a tres conceptes fonamentals que poden descriure la tasca que va desenvolupar Queneau en el seu moment. La primera funció és l’escriptura a partir d’una norma, tant textual com contextual; la segona és viure l’experiència del personatge principal en l’obra tractada; per últim, en tercer lloc volem fer entendre perquè Queneau va prendre la decisió d’escriure d’aquella manera. Per tant, en definitiva, els alumnes escriuran com ho va fer ell, viuran la història del protagonista de la seva obra i alhora coneixeran un clàssic de la literatura universal.
El llibre tracta sobre un personatge que puja a un autobús de manera rutinària i allà topa amb un conflicte: dos homes es discuteixen perquè un li fa una empenta a un altre. L’autor això no ho va viure, com a mínim no ho ha expressat mai, però ell va inventar-se aquesta situació. Partint d’aquí, va escriure aquesta mateixa situació fins a noranta-nou vegades tractant de realitzar un exercici d’estil diferent en cada una de les històries per tal de tractar un mateix fet des del màxim de perspectives possible.
Els missatges de l’obra poden arribar a ser dos: el primer és que l’escriptura s’ha de posar a prova, forçant al màxim els límits mentals o personals, per adonar-se que una meteixa situació es pot abordar des de diverses bandes. El segon missatge, aquest ja més simbòlic, representa que una situació quotidiana mai s’entén de la mateixa manera i que és tant única com la mirada de l’individu que l’observa.
Se’ls fa escriure com va fer l’autor, però també se’ls fa posar-se a la pell del personatge de la seva obra. A més a més, se’ls aproxima a un clàssic d’un tipus de literatura gens convencional amb el que segurament no hi estan acostumats. Per tant, ells hauran de generar un text literari en relació al desplaçament amb autobús que faran, amb un concepte com a punt de partida, com bé podria ser: un sonet, una metàfora, una apòcope. Tots tres termes apareixen en l’obra original de Queneau, la qual es pot fer servir com a exemple per manllevar l’estil, i alhora es pot adaptar al nivell de l’alumnat.
És a dir: 1) se’ls hi presentarà l’obra i l’autor. 2) Se’ls hi mostraran alguns textos seleccionats perquè entenguin què va fer. 3) Es farà un trajecte amb autobúis. 4) I quan acabin s’adreçaran a una plaça o a un parc per escriure la seva versió del viatge.
No repetiran la història noranta-nou vegades com va fer Queneau, però veuran que cadascú ha vist el mateix viatge de maneres diferents, i que Queneau es va forçar a dur a terme aquest exercici ell sol. En un altre moment, es llegiran les tasques acabades perquè tothom comprengui la diversitat de perspectives que va tenir una situació concreta compartint un mateix trajecte.
La finalitat última és potenciar l’enginy literari a través de la trava estilística. Lingüísticament s’estan enfrontant a un repte sorgit de la imposició de dues normes: el fet d’escriure un fenomen viscut des d’una perspectiva determinada i alhora la norma d’escriure tan sols sobre qualsevol cosa que hagi pogut passar en un espai (l’autobús) i un temps determinat (el trajecte). D’alguna manera haurien d’adonar-se que tot tipus d’escriptura està condicionada pels seus propis límits com a parlants d’una llengua.
Nosaltres que hem fet aquest treball hem proposat tres tipus de ruta, per demostrar que és adaptable a qualsevol municipi, sempre que es pugui desenvolupar el trajecte en una durada aproximada de quinze minuts. No hem escrit les nostres versions dels exercicis des del mateix trajecte d’autobús, però sí que ens hem aplicat la norma estilística partint de les regles que es va autoimposar Queneau.
Instruccions d’escriptura:
- Taller d’escriptura “a la manera de…” L’obra Exercicis d’estil, de Raymond Queneau. Es lliurarà un fragment a cada estudiant. L’exercici d’estil està pensat per alumnes de 4t d’ESO i la selecció de textos es farà segons la preferència de l’alumne, ja que cada relat conté un tútol que ha de servir de premissa per a l’escriptura.
Per tal d’exemplificar-ho, mostrarem quin hauria de ser el producte final d’aquest taller. Els alumnes Radu-Andrei, Enric i Laura treballaran sobre un fragment del llibre i escriuran la seva creació literària.
- Farem una sortida amb els alumnes del nostre grup. La sortida serà d’aproximadament dues hores.
Durant aquesta sortida agafarem un autobús que servirà com a font d’inspiració i de contingut per al taller literari i després ens reunirem a un parc per fer l’exercici d’estil.
- Abans d’agafar l’autobús, els alumnes llegiran el fragment que se’ls ha donat. La idea és que tots els alumnes agafin el mateix autobús, per la qual cosa el producte final mostrarà diferents relats explicats des de punts de vista diferents però amb premisses diferents.
Malgrat això, en l’exemple que donem, els tres alumnes agafaran autobusos diferents de localitats diferents:
Radu: Santpedor (carretera de Navarcles) – Manresa (Plaça Espanya) // Plaça Espanya // 15 minuts.
Laura: Autobús C1, de Castellar del Vallès (Carretera de Sabadell) – Sabadell (Plaça Espanya) // 15 minuts.
Enric: Sant Feliu de Codines (Plaça Doctor Robert) – Caldes Montbuï (Plaça Lluís Companys) //Plaça Lluís Companys// 13 minuts.
- Durant el trajecte d’autobús, els alumnes hauran d’observar què passa a l’interior del vehicle: qui puja, qui baixa, les interaccions entre els usuaris de la línia d’autobús, les converses que tenen, etc. Tot el que percebràn serà el material a partit del qual hauran de basar el seu relat.
- Un cop s’acabi el trajecte els alumnes es reuniran a un parc o a una zona de bancs per tal d’escriure l’exercici d’estil.
- Acabarem l’activitat fent la lectura dels fragments a l’aula.
Exemple de producte final:
- Alumne 1: Radu
Santpedor (carretera de Navarcles) – Manresa (Plaça Espanya) // Plaça Espanya // 15 minuts.
Apócope
Me duel la cabez y un chico habla con otros chic. Tengo hambr y los chic no callan. Justo enfrent hay una señor mirando por la ventan. Al cab de cinc minut baja en la penúlt parad. Mi cabez sigue doliendo y los chic ahora habla de salir por la noche con las chic. Uno es idiot. Otro dic de comprar vodk y fant. Me levant par bajar y un seño me dice que pase yo primer. Sonrí y él sonrí. Ahor ya no not los martillaz en mi cabez. Busc en el diccionari la pala “apócope” porque no entiend qué ten que escrib. La RA dic: «Supresión de algún sonido al final de un vocablo, como en primer por primer».
- Alumne 2: Enric
Sant Feliu de Codines (Plaça Doctor Robert) – Caldes Montbuï (Plaça Lluís Companys) //Plaça Lluís Companys// 13 minuts
Sonet
Cada matí vaig a treballar amb bus,
i avui, una parella, parlant cridava.
A la gent del voltant, allò ens alterava,
però per sort jo baixava en tretze minuts.
Un estudiant els ha manat que callessin,
i evidentment ells no han volgut fer-li cas.
Un dels dos li ha fet un cop de puny al nas,
provocant que les ulleres li saltessin.
Estic fart de trobar-me aquests panorames,
però seguiré viatjant en transport públic.
Abans que calma, la gent vol espectacles.
Crec que això d’avui ha sigut bastant únic,
i que n’he de treure algun aprenentatge:
paga la pena que dels perills m’allunyi.
- Alumne 3: Laura
Autobús C1, de Castellar del Vallès (Carretera de Sabadell) – Sabadell (Plaça Espanya) // 15 minuts.
Somni
Aquell matí tenia una son que se m’enduia el cos, talment com si es tractés d’un plus de gravetat, cap al terra.
No recordo haver arribat a la parada del C1 i tampoc recordo haver-me assegut a l’antepenúltim seient de la banda dreta. Tenia massa son. Una parella de dones que rondaven la seixantena estava asseguda davant meu, amb un carret de la compra al mig d’elles, col·locat entre els escassos centímetres que quedaven entre les seves cames. No recordo prou les seves cares, només les seves siluetes. Tenia massa son.
La presència -i la conversa- desdibuixada d’aquelles senyores em va transportar a un record d’una època llunyana en que viatjava, no recordo on. El seu parlar em va dur a sentir-me quotidianament còmoda al seient d’autobús.
Tampoc recordo haver vist pujar un nou d’aparença adolescent amb una bossa d’esport i uns auriculars. No ho recordo, curiosament, perquè va decidir asseure’s just al davant meu, tapiant l’escletxa per la qual observava la figura personificada de la quotidianitat. L’individu, de faccions desdibuixades com la resta dels usuaris del C1, duia els cabells arrissats com una escarola, encastats en un “gorro” dels que a dia d’avui només segueixen un patró estètic, més que funcional.
Estava capficat per una baralla que havia tingut amb la sexa xicota. Ara ella havia decidit ignorar els seus missatges de WhatsApp per parlar, només, amb els seus millors amics. A mode de venjança? No ho sé. No recordo haver-ho sabut.
No recordo com vaig saber tot això. Un requadre lluminós havia ocupat el lloc de l’escletxa on abans residien, com dos coloms aclofats a un fil de llum, les senyores sense forma de seixanta anys.
No recordo per què, l’alarma va sonar molt tard aquell dia. Merda. Se m’havia escapat el C1 de les 7:50 h.
Conclusions
Al llarg de la realització d’aquest treball hem considerat diversos escenaris que podrien donar-se segons l’aplicació d’aquest taller d’escriptura. Primerament, hem considerat plantejar una activitat que pogués motivar als estudiants a enfocar l’escriptura com un exercici que no fos restringit a l’espai de l’aula ni a la limitació de gèneres literaris o textuals concrets, que és com se solen plantejar les activitats d’expressió escrita a secundària. En el cas d’aquest taller d’escriptura no trobem limitacions com a tal, sinó constriccions que permeten explorar infinites possibilitats a partir d’una sola premissa; en aquest cas el títol i una lectura prèvia que, en essència, és només un dels múltiples resultats.
En línies generals, aquest taller d’escriptura ha estat pensat per alumnes a partir de 3r o 4t d’ESO de qualsevol centre que es trobi a un municipi que estigui connectat a algun altre a través d’alguna xarxa de transport públic. Tanmateix, l’activitat es pot dur a terme passejant o de qualsevol altra manera que pugui motivar als estudiants a llegir, observar i escriure. Tenint en compte tot el que s’ha exposat fins aquí, considerem que la present proposta s’ajusta als objectius que vam plantejar en un primer moment.
Entregrafia 